I no obstant això, es mou. 

Encara en aquests dies quan sembla que no li queda més pluja als núvols, quan la tenebra acull amb el seu mantell suau i fa que l'encara llum més pàl·lida alum l'interior, fins i tot en les escletxes del solsticio de l'espera, quan l'aire olora a sorra i amaranto, segueixo esperant la serp que em dugui fins al teu lloc.